1.L'article de Sancho (2008), del seu article, "De TIC a TAC", parla sobre la difícil integració de les TIC en el nostre sistema educatiu, i molt més de fer un pas de les TIC a les TAC.
El primer que podem dir és que ens trobem en una societat encara tradicional, en quant a métodes d'enseyança. No tenim una cultura digitalitzada, ja que ni el context, ni els professionals que treballen en l'educació, tenen les competències suficients per a poder desenvolupar una societat basada en les noves nectologies, i en aquest cas concret, una educació basada en les TIC.
En relació amb aquest tema, com podem veure a l'article d' Area "De lo sólido a lo líquido" (2012), podem dir que provenim d'una societat sólida, caracteritzada per uns métodes d'ensenyança tradicional, i estem passant a una societat líquida, caracteritzada per l'utilització de les TIC en el món educatiu, i per la búsqueda de la inovació. Però en general, els professionals no estem preparats per a utilitzar les TIC com a eina d'innovació metodologica i de millora del procés d'E-A. Els professionals no tenen aquestes competències i moltes vegades el que fem és que volem innovador sense saber realment el que cada context necessita. Com diu en el seu article "La relación entre tecnología e innovación educativa", A. Bosco, els professionals han de ser capaços d'innovador, i això vol dir que han de seleccionar el el mitjà més eficaç per aconseguir una finalitat determinada.
Un altre aspecte que podem parlar del fragment d'aquest text, és el tipus de procés d'E-A que tenim en la nostra societat. Es tracta d'un model en el qual, l'alumne aprén del que li diu el professor, i aprén tot allò que sap el procés. Si l'alumne sap més coses que el professor, no es realitza un intercanvi en el qual el docent pugui aprendre aquests nous coneixements. Per posar un exemple, com diu Sancho en aquest article, en el tema de les noves tecnologies hi ha una gran bretxa intergeneracional, en la que els joves saben més que no pas la gent adulta. Els professors solen estar en la generació de persones adultes, i això fa que no sàpiguen molt, o saben menys de les tecnologies que no pas els joves o nens als que dona classe. El que seria ideal, és que fos un procés d'E-A, no només que es fonamentés en el Feed-back en el qual es tracta només de que els alumnes rebin missatge; sinó que hi hagués un pas més, un pas cap al concepte del que parla Roberto Aparicio i Marco Silva, en el seu article "Pedagogia de la Interactividad", que és el conpecto Feed-feed. Es tracta d'un procés que concep el procés d'E-A una relació de comunicació de construcció comú entre el professor i els alumnes, o no, en la que no s'estableixen divisions de cap tipus, i en el qual esdevé imprescindible establir relació basada en el compromís, la col·laboració i la solidaritat, on l'alumne passi de ser un consumidor de la informació, a un editor o autor. D'aquesta manera acabariem amb aquest inconvenient que em comentat anteriorment, de que els professionals puguessin avançar en els seus aprenentatges en quant a les TIC a partir del que saben els seus alumnes.
Són per tots aquests motius pels quals és dificl passsar de les TIC a les TAC, ja que hi ha molts inconvenients, tant per part de la societat, de la concepció que tenim de les noves tecnologies, de els capacitats dels professors,...
